La paraula «arna» designa un conjunt d'insectes d'hàbits nocturns, que en l'estat adult adopten la forma de palometes, amb les ales de color cendrós i taques negres, el cap groguenc i les antenes quasi verticals. La larva, d'uns dos mil·límetres de llarg, s'alimenta de teixits orgànics, i fa una espècie de capoll destruint la matèria on fa niu, que sol ser teixit o paper. Per això, Francesc Eiximenis, utilitzant el nom d'este insecte figuradament, ja deia en el 'Terç del Crestià' que «negligència no és sinó tinya e arna amagada en drap preciós».
Hi ha també una expressió comparativa formada amb la paraula «arna» que s'usa per a indicar que alguna cosa és molt antiga: «més vell que l'arna». I és que, efectivament, la paraula «arna» és antiquíssima. Probablement és d'origen preromà, emparentada amb el mot basc «arr», que significa 'cuquet'.
