La paraula «trompellot» antigament s'usava fent referència a una gran pedra, de forma troncocònica, és a dir, una espècie de grandíssima trompa, que servia de mola en les almàsseres per a xafar olives.
En algunes comarques, també s'ha utilitzat la paraula «trompellot» per a designar una peça cilíndrica de pedra per a desgranar les espigues dels cereals.
Però, amb la mecanització de les faenes agrícoles, estos usos de la paraula «trompellot» han quedat com a relíquies històriques que adornen museus. L'ús actual del vocable «trompellot» està associat sobretot a una persona bellugadissa, sense trellat, que parla molt sense saber realment el que diu; que pretén fer moltes coses, però que tot ho fa desgavelladament, sense orde ni concert.
