La paraula «cueta» és un diminutiu de «cua», és a dir, una 'cua xicoteta'; però, a més, i contràriament al que podria desprendre's del sentit recte del mot, també designa una pardalet d'uns díhuit centímetres amb la cua molt llarga. En la terminologia científica rep el nom de «Motacilla alba», però popularment, a més de «cueta», es coneix també com a «cuereta», «cuetina», «gafarda», «pastoreta», «piuleta», «senyoreta», «titina» i encara amb altres noms.
Té el dors cobert amb un plomatge de color cendrós, i el ventre, amb plomes blanques; però el cap és de color negre per dalt i per baix, amb una banda blanca en la part central. Les potes són llargues i esveltes, però és la cua, que mou sense parar, l'element més distintiu. Entre nosaltres està només durant els mesos d'hivern. Per això en castellà rep el nom de «aguzanieves» o «pajarita de las nieves», i també «lavandera blanca», perquè sol ocupar hàbitats molt humits.
