Els dracs apareixen recurrentment en la tradició de moltes cultures. Normalment es representen com una serp corpulenta amb potes i un parell d'ales. La tradició els atribuïx, a més, la capacitat de llançar foc per la boca i un alé tan fètid que els permetia podrir els aliments amb una simple expiració. El seu comportament era feroç i despietat. Els ramats constituïen la seua dieta habitual. Només els sants i els valerosos cavallers eren capaços de véncer-los. Per això, perquè calia un gran valor per a enfrontar-s'hi, forma part de molts escuts heràldics. El mateix Jaume I en té un en la seua corona. En la iconografia representativa de sant Jordi sol aparéixer igualment un drac derrotat a les potes del seu cavall. Joan Roís de Corella també els esmenta en el 'Psalteri': «Loau lo Senyor los qui habitau en la terra, drachs e tots los abysos». No han existit mai, aquells animals fabulosos; però els hem viscut en el nostre imaginari com si foren ben reals.
