16 de febrero de 2017
16.02.2017

Envestir

16.02.2017 | 19:31

El verb «envestir», provinent del llatí «investire», inicialment tenia el sentit de 'guarnir algú d'investidures o altres ornaments', sobretot associades a la dignitat d'un càrrec. Este significat amb el temps ha quedat assimilat al nostre «investir», procedent del mateix ètim. Per expansió d'este sentit, figuradament assimilà el sentit de 'rodejar', sobretot en referència a un exèrcit que envoltava una ciutat. D'ací passà a adquirir el sentit genèric de 'atacar l'enemic'. Així és com s'usa ja en el «Tirant lo Blanch»: «Y envestí una nau e, mentre ells combatien, aplegà l'altra nau». I l'hostilitat del sentit originari es transformà en simple ímpetu: «Tan prompte com vaig eixir de la reunió, els periodistes m'envestiren a preguntes». I més recentment encara, desenvolupant esta idea d'impetuositat, ha passat a designar també l'acció de mamprendre una activitat difícil: «Va envestir l'ascens a la muntanya amb entusiasme».

Més informació...

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook