L'«estibador» és l'operari encarregat de realitzar la càrrega i descàrrega de mercaderies d'una nau, així com el seu trasllat, transbord, recepció o entrega dins de les instal·lacions portuàries. La paraula «estibador» s'ha format per derivació del verb «estibar», combinada amb el sufix «-dor», que indica l'agent que realitza l'acció i, en general, servix per a formar vocables que indiquen professions. L'origen del mot prové del llatí «stipare», que significava 'disposar alguna cosa compactament', 'amuntonar'. L'ús de la paraula «estibar» té una gran tradició entre els valencians. En el «Llibre del Consolat de Mar», publicat en 1385, ja es feia servir reiteradament: «anar a [...] a barcajar ab les barques e estibar e destibar».
Derivat del mateix ètim, també s'ha generat la paraula «estiba», que, a més de designar l'acció de col·locar la càrrega a bord d'un vaixell, també ha passat a usar-se per a referir-se a una senalla o cabàs gran.
