La paraula «sobreseïment» és un terme propi del vocabulari jurídic que fa referència a un tipus de resolució judicial que dicta un jutge o un tribunal per a posar fi a un procés per falta de causes que justifiquen l´acció de la justícia, sense entrar a valorar el fons de l´assumpte que es jutja.
Es tracta d´un derivat del verb «sobreseure», que prové de la forma llatina «supersedere». L´ús d´este substantiu ja apareix usat en una carta dels jurats de València de l´any 1348: «per ço que·l dit loch de Castelló e altres no poguessen pendre lur enuig penjant lo dit sobresehiment». Antigament, com es pot constatar, s´escrivia amb «h» amb la mateixa funció que actualment es posa la dièresi: per a indicar que la «i» no forma diftong amb la vocal anterior.
