La paraula «foc», provinent del llatí «focus», originàriament tenia el significat de 'fogar, llar', i feia referència al lloc dins d'una casa on es feia una foguera per a guisar o calfar-se. Però del lloc passà a designar metonímicament la combustió de matèries. El foc sempre ha exercit una enorme atracció sobre els humans. La voluntat de dominar-lo el convertí en objecte de culte, i de fet els sacerdots de l'antiga Pèrsia esdevingueren els guardians del foc, amb la missió de mantindre'l encés permanentment en els temples sagrats. Encara hui el «foc» s'assimila a poder i destrucció. Les locucions «a foc i a sang» i «a foc i a flama» ens ho recorden: matant, actuant de manera violenta, per la força. També l'associem a passió descontrolada dels sentiments. I a indignació; per això «traiem foc pels queixals» quan estem irritats. Però el «foc» és, a més, renovació fèrtil: s'acaba un període destruït simbòlicament per les flames i en comença un altre.
