La paraula «hipocresia» prové del grec «hypokrisía», que signfica 'representació teatral'. Els actors grecs actuaven amb una màscara posada, i fingien, per tant, el que no eren realment. Demòstenes, orador rellevant de l'antiga Grècia, va acusar Èsquines, que abans de polític havia sigut un actor d'èxit, de ser un «hipòcrita», precisament per la seua habilitat per a fer-se passar per altres personatges, i per això considerava que era poc fiable per a gestionar els assumptes públics. Prompte s'estengué este ús de «hipòcrita» per a referir-se a la persona que simula unes qualitats o uns sentiments contraris als que verdaderament té, especialment quan en fa una ostentació aparatosa.
