La paraula «gaiata» prové de la forma «cajatus», pròpia del llatí vulgar hispànic. Originàriament, la «gaiata» designava un bastó, normalment encorbat en la part superior, usat com a suport per a ajudar-se a caminar. En valencià, a més de «gaiata», s'ha generat amb el mateix significat la forma «gaiato». Però la variant «gaiata» s'ha conservat sobretot vinculada a les festes de la Magdalena de la ciutat de Castelló de la Plana per a fer referència a uns monuments vistosament il·luminats que es planten en les vies públiques. El nom de «gaiata» referit a estos monuments prové de la llegenda segons la qual, quan Jaume I expulsà els habitants de les alqueries de la Plana, els que vivien als voltants del castell de Fadrell baixaren cautelosament durant la nit ajudats de fanals penjats de les gaiates per a ocupar estes terres més fèrtils.
