El «lledó» és una fruita comestible menuda, de forma arredonida, de color negre per fora i groc per dins. El nom prové del llatí «lotus», que al seu torn l’havia pres del grec «lotos». Originàriament, amb el nom de «lledó» es designava l’arbre, però la necessitat de diferenciar el fruit de l’arbre féu que, per mitjà del sufix «-er», per analogia amb el nom d’altres arbres, es creara el nom de «lledoner», i la veu «lledó» quedà restringida per a referir-se al fruit. També existix des de ben antic la variant «llidó». Ausiàs March féu servir precisament esta variant en un dels seus poemes: «En ser content cascú ha sperança / e follament aquell delit espera, / car los llidons vol trobar en figuera». Encara que en castellà este fruit és conegut de manera general com a «almez», a Argentina, potser per influència de l’emigració valenciana, existix també la denominació de «lidón».

Més informació...