21 de abril de 2017
21.04.2017

Tararot

22.04.2017 | 02:02

La paraula «tararot» està formada a partir de «tarara», que és un mot de creació expressiva, usat originàriament per a cantussejar una melodia sense lletra, encara que després ha quedat lligada a una coneguda cançó popular típica de Pasqua, i el sufix de caràcter augmentatiu «-ot». La relació de «tararot» amb el vocable primitiu del qual deriva ve determinada per la inconsistència. Una cançó sense lletra és insubstancial, i un «tararot» és una persona destrellatada, que diu coses que no vénen a compte, sense fonament, i per tant en qui no es pot confiar gens. Esta paraula, que es pronuncia amb «-o» oberta, ja apareix en el «Vocabulario valenciano-castellano» de Josep Maria Cabrera, editat en 1989, i ha sigut utilitzada per moltíssims escriptors valencians, especialment per aquells que han cultivat la literatura costumista, com Martí Gadea, Pascual Tirado o Enric Valor.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook