La paraula «botifler» prové de l'adjectiu «botinflat», amb pèrdua de la «-n-» i canvi de sufix. Inicialment, s'usava per a referir-se burlescament a les persones de galtes grosses. Les formes convexes del contorn de la cara feien pensar en una bóta de vi. I d'una evocació purament geomètrica del perfil del rostre passà a designar les persones arrogants. En una societat pobra, en què alimentar-se abundantment era senyal de riquesa, els galtuts botiflers devien mostrar vanitosament la satisfacció de ser rics. O així era interpretat almenys per les persones que passaven gana. El salt semàntic subsegüent fou traslladar l'adjectiu «botifler» als partidaris del pretendent Felip d'Anjou, de la dinastia dels Borbó, durant la Guerra de Successió. Era una manera despectiva d'anomenar-los pels seus adversaris. I així és com ha perviscut fins a l'actualitat, però ampliant-ne l'abast semàntic per a designar, en el vocabulari reviscolat dels nacionalistes, a tots aquells que consideren enemics del seu país.
