Amb la paraula «rufià» actualment se sol al·ludir a una persona deshonesta, que viu d'estafes, robatoris o altres actes delictius. Els insults sempre contenen una idea bàsica de menyspreu, que a poc a poc l'ús va amplificant amb uns límits imprecisos. Però, originàriament, la paraula «rufià» sí que tenia un sentit molt específic. Prové de l'italià «ruffiano», que l'havia presa del llatí «rufulanus», i que al seu torn derivava de «rufula», que significava 'de cabells de color ros'. Amb este adjectiu en l'antiga Roma es designava de manera genèrica les prostitutes, pel seu costum d'usar perruques d'este color. El «rufulanus», és a dir, el «rufià», era el que exercia el control de les prostitutes: una espècie de «proxeneta». Així és com apareix usat en un document de 1381: «lo dit N'Apparici Oliver és hom mundani, alcavot, rufià e gayol, qui ab fembres públiques e qui públicament e palesa són bagasses».
