La paraula «termini» prové del llatí «terminium». Originàriament, tenia el mateix sentit que «terme», especialment el de 'línia divisòria entre dos possessions o territoris'. Però gradualment ha anat especialitzant-se semànticament per a referir-se exclusivament al temps assenyalat per a la realització d'alguna activitat.
En l'àmbit econòmic, la paraula «termini» s'utilitza modernament per a substituir el castellanisme *«plaç», és a dir, el 'pagament parcial que es fa en un temps fixat fins a completar la suma que s'ha de pagar'.
Cal tindre present també, en relació amb la pronunciació d'esta paraula, que la vocal tònica recau sobre la segona síl·laba, «-mi-». A vegades, erròniament, es fa esdrúixola per influència del castellà «término». Entre els valencians, també és molt habitual la variant «determini».
