El vocable «paraula» deriva de la forma llatina «parabola», i significava 'comparació, símil'. Es tractava d'un recurs molt lligat a la tradició cultural cristiana, consistent a narrar un fet fictici per a poder extraure'n una ensenyança moral. I actualment encara es manté la forma llatina intacta en este mateix sentit. Però, paral·lelament, l'evolució natural del mot donà lloc a «paraula», que va constrényer el seu significat al 'conjunt de sons articulats que servixen per a expressar el pensament'. La «paraula» sovint també s'utilitza com a referència de contrast enfront dels fets. «Les paraules se les emporta el vent», diuen, per a ratificar el caràcter volàtil dels compromisos adoptats només de paraula. Però, al mateix temps, també es diu d'algú en qui es pot confiar que és «un home (o una dona) de paraula».
