La paraula «palmito» s'ha format a partir de «palma», la 'fulla de la palmera', modificada amb el sufix de caràcter diminutiu «-ito». Probablement està presa del castellà, on este vocable designa la planta que en valencià és coneguda com a «margalló». Però els valencians li hem conferit el sentit específic, inexistent en castellà, que fa referència a l'instrument usat per a ventar-se format per una làmina semicircular de tela o de paper muntada sobre vergallines mòbils de fusta, marfil o nacre, unides per un dels extrems a través d'un eix, que permet desplegar-lo o plegar-lo. La indústria artesanal del palmito està molt arrelada en alguns pobles dels voltants de València, particularment a Aldaia, on hi ha un Museu del Palmito, amb una extensa representació de palmitos antics i actuals, així com un ampli repertori de maquinària i ferramentes usades per a la seua elaboració.
Més informació...
