L'«estultícia» és la qualitat de l'estult, o siga, del neci, de l'estúpid, del que creu saber i no sap, del que es recrea en la pròpia ignorància sense aspirar a saber més, del que rebutja qualsevol informació que l'obliga a replantejar-se les seues creences anteriors. Sant Vicent Ferrer, intentant rebatre la idea de la predestinació, diu que «aquella qüestió és gran ignorància, stultícia e error». Però, probablement, fou Erasme de Rotterdam qui més contribuí a difondre esta paraula amb el seu llibre «Stultitiae Laus», traduït per «Elogi de la follia» o «Encomi de l'estultícia». Joan Fuster, amb la seua aguda intel·ligència, apuntava en el «Diccionari per a ociosos» que els pitjors mals de la humanitat no són fruit de l'odi o l'ambició, sinó les conseqüències de l'estultícia.
