L'adjectiu «bròfec» s'aplica a algú que pareix que està enfadat sense que necessàriament ho estiga, però el seu tracte aspre, els seus gestos bruscos o les seues paraules seques, o fins i tot grosseres, en projecten una imatge adusta i desagradable. La paraula «bròfec» no té un correlat formal en cap altra llengua romànica, cosa que li atorga una aparença de forta genuïnitat. El seu ús ja es documenta des de ben antic. L'autor del «Curial e Güelfa», que després de moltes perquisicions de l'estudiós Abel Soler sembla que fou el cavaller Enyego d'Àvalos, diu que Güelfa era «bròfega e cruel». I així, amb el significat referit, encara manté una vitalitat considerable en tot el territori valencià. Però, a més, en algunes comarques també s'usa aplicat a certs productes agrícoles per a indicar estan secs: «el cànem està bròfec».
L'origen de la paraula és dubtós. Probablement prové del llatí «vofricus», derivat del llatí «vafer», transformada en llatí vulgar a «vofer», que significava 'astut'.
