La paraula «heretgia» prové del llatí «haeresis», que significava 'opinió', i al seu torn la forma llatina procedia del vocable grec «hairesis», que significava 'tria, elecció'. El concepte modern de «heretgia» sorgí arran de l'edicte de Milà, promulgat per l'emperador Constantí I l'any 313, en què declarà oficial la religió catòlica, i consegüentment passaren a considerar-se herètiques les interpretacions divergents de la veritat formulada com a dogma. A partir d'esta accepció pròpia de l'àmbit religiós, la paraula «heretgia» s'ha utilitzat també per a referir-se a qualsevol creença que qüestiona els principis tinguts com a certs en qualsevol ciència o art. I fou precisament tal dia com hui, el 22 de juny de l'any 1633, que Galileu, per por de ser cremat en la foguera per heretgia, rebutjà davant del Sant Ofici la teoria heliocèntrica, segons la qual la Terra gira al voltant del Sol, si bé, després d'abjurar els seus postulats, sembla que pronuncià la famosa frase «E pur si muove...».
