La paraula «grotesc» prové de l'italià «grottesco», que deriva de «grotta», 'gruta'. De fet, els primers usos de la paraula italiana «grottesco» feien referència a les figures estrafolàries d'algunes pintures rupestres. A partir d'este ús inicial, l'adjectiu «grotesc» s'aplicà a persones que, pel seu aspecte o absurditat, feien riure; i, eixamplant-ne encara més el significat, passà a usar-se també per a qualificar gestos, situacions o comportaments que produïen una forta sensació d'estranyesa o de ridícul.
En la terminologia artística, s'ha produït una substantivació de «grotesc» per a referir-se a un motiu ornamental pictòric o ceràmic, generalment constituït per la combinació d'elements vegetals, figures humanes i animals mitològics que s'entrellacen capritxosament. En este sentit, en castellà s'utilitza la variant «grutesco».
