L'adjectiu «susceptible» prové de la forma llatina «susceptibilis», que era un derivat del participi passat del verb «suscipere», que significa 'prendre, assumir'. Partint d'este significat originari, començà a utilitzar-se com un cultisme des de finals del segle XVII per a indicar que alguna cosa pot rebre l'acció del que s'expressa a continuació: «un projecte susceptible de millores». Però, més modernament encara, des de començaments del segle XX, per influència del francés, la paraula «susceptible» passà a utilitzar-se també per a referir-se a les persones que s'ofenen fàcilment per qualsevol cosa.
La psicologia moderna relaciona la «susceptibilitat» amb el perfil de persones hipersensibles, normalment amb una baixa autoestima i molt vulnerables emocionalment, que sovint tendixen a interpretar qualsevol comentari intranscendent com un atac personal.
