L'expressió llatina «carpe diem», que literalment significa 'captura el dia', prové d'una oda composta per Horaci en què aconsella a Leuconoe, dona jove i ingènua, que aprofite el moment present sense confiar en el temps que ha de vindre, perquè el futur no se sap amb certesa si realment vindrà, i en el cas que vinga no se sap què ens depararà.
La idea de fugacitat del temps i la consegüent exhortació a viure la vida intensament, buscant el goig hedonista que proporciona cada instant, és un tema recurrent de la literatura de tots els temps. «Les ?vanitats d'aquest món?... D'acord. Són vanitats. Però si en prescindim, ¿què ens queda? Carpe diem...», apunta Joan Fuster en un dels seus aforismes. La vida són quatre dies, se'ns recorda més prosaicament menys vegades de les que segurament caldria.
