La paraula «gos» té un origen expressiu, que s'usava per a cridar l'animal. Antigament, la manera més comuna de referir-se a este mamífer era «ca», i encara es manté ben viva esta forma a les Balears. El seu nom científic, de fet, és «Canis familiaris». Hi ha més de huit-centes races de gossos, que varien significativament de dimensions, de pelatge, de color... Una de les característiques més distintives de tots els gossos és el seu desenvolupat sentit de l'olfacte, que pot arribar a ser deu mil vegades més potent que el de l'home.
El «gos», dit 'el millor amic de l'home', és també un comodí lingüístic per a ressaltar qualitats humanes ben diverses: «fer el gos» és 'gandulejar', encara que paradoxalment «viure com un gos» és 'no fer una altra cosa més que treballar'; «morir com un gos» és 'morir en l'oblit'; «tractar a algú com a un gos» és 'tractar-lo sense consideració, despòticament'.
