11 de septiembre de 2017
11.09.2017

Oremus

11.09.2017 | 17:03

La paraula «oremus» és una veu llatina que literalment significa 'preguem'. El sacerdot la feia servir en la celebració dels oficis religiosos per a anunciar que anava a dir una oració i convidava els fidels a sumar-se a la recitació en veu alta. En el ritual de la missa, el capellà havia de buscar l'oració adequada en el missal llatí, i era fàcil que en algun moment es despistara i passara més temps de l'habitual regirant les pàgines d'aquell enorme patracol. Això era inicialment «perdre l'oremus»: perdre la referència de l'oració que tocava dir.

Traspassant els límits de l'àmbit religiós, esta locució passà a usar-se per a referir-se a algú que en un moment determinat perd el control de si mateix, especialment quan la persona a qui s'al·ludix es comporta normalment de manera serena i, de sobte, per motius poc comprensibles, s'altera vehementment, com si haguera perdut el juí.

Més informació...

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook