La paraula «ponentada» és un derivat de «ponent», que prové del llatí «ponens» «ponentis», participi actiu del verb «ponere», que donà lloc a «pondre». En els seus orígens, s'utilitzaven les expressions «sol llevant», per a referir-se al sol en el moment que emergia per l'horitzó, i «sol ponent», per a quan s'ocultava, exactament a l'altra banda de l'horitzó. La reducció a «llevant» i «ponent», com a extensió natural, passà a designar eixos punts cardinals, independentment de la posició del sol.
Amb el desenvolupament de la navegació marina, la paraula «ponent» tornà a carregar-se de significat per a indicar el vent que bufa de l'oest. En les terres valencianes, el «ponent» sol ser un vent càlid i sec, que ens arriba recalfat després d'haver travessat tota la península Ibèrica. Amb el sufix «-ada», que aporta un caràcter intensificador, s'ha format la paraula «ponentada», amb què es designa una situació meteorològica de calor extrema, amb temperatures que arriben als quaranta graus, i una humitat relativa molt baixa.
