El verb «embabucar» és un derivat de l'arrel «bab-», que ha donat lloc a moltes paraules que servixen per a expressar infantilisme o confusió mental, com «babau» (o «bambau»), «babarota», «babeca», «baboia»... En concret, la paraula «embabucar» significa 'enganyar algú, aprofitant-se de la seua ingenuïtat o inexperiència i fent-li promeses difícils de complir o creant-li falses esperances per a induir-lo a fer alguna cosa'. Entre nosaltres, ja apareix usat per Pere Joan Porcar l'any 1585 en el seu dietari «Coses evengudes en la ciutat y regne de València»: «Y·ls frares del Carme guanyaren moltíssim diner enbabucant la gent».
En castellà antigament també s'utilitzava esta mateixa forma, que després evolucionà a «embaucar». Però, probablement, es prengué del valencià. De fet, la primera documentació en castellà es registra l'any 1617 en el «Vocabularium Hispanicum Latinum et Anglicum», de John Minsheu.
