La paraula «aïllacionisme» és un calc de l'anglés «isolationism», que sorgix com a doctrina política durant el segle XIX als Estats Units, i que es fonamenta en la creença que els interessos d'un país es defenen millor evitant participar en compromisos polítics o acords comercials internacionals, i sobretot eludint involucrar-se en els conflictes interns d'altres països.
En valencià es crea a partir del verb «aïllar», derivat del substantiu «illa», combinat amb el sufix -«isme», que servix precisament per a donar nom a doctrines i moviments polítics. Des del punt de vista ortogràfic, la dièresi (¨) sobre la «i» servix per a indicar que esta vocal no forma diftong amb l'anterior. L'hiat és clarament perceptible quan la «i» està en posició tònica, com passa per exemple en la forma de la tercera persona del present d'indicatiu: «aïlla».
Un dels primers autors a utilitzar la paraula «aïllacionisme» en valencià fou el sociòleg Rafael Lluís Ninyoles en el seu llibre «Conflicte lingüístic valencià», on advertia que «tendim a creure que l'aïllacionisme pot amagar algun aspecte positiu, en el sentit que afavorirà la nostra cohesió cultural i social. Però...». Convindria rellegir atentament el llibre de Ninyoles.
