La «taronja» és una fruita de forma esfèrica, amb una corfa rugosa i grossa, d'un color molt característic, mescla de roig i groc, i una polpa molt sucosa dividida en gallons. La paraula prové de l'àrab «turunja», tot i que els àrabs actuaren com a mers transmissors de la forma indopèrsica originària.
Durant l'Edat Mitjana, fou habitual la variant «toronja»: «null hom o fembra qui vena vy en menut no gos tenir rams sinó de toronges», es diu en el «Llibre d'establiments i ordenacions de la ciutat de València», de 1296.
La varietat més antiga, de sabor amarg, que actualment coneixem com a «taronja agra» o «borda», era coneguda com a «naronja», variant equivalent a la que ha generat la forma «naranja»; en portugués, «laranja», i en francés i anglés, «orange».
Actualment s'han multiplicat les varietats que són designades amb la denominació de «taronja». Entre les més conegudes, que han adquirit ja una denominació substantiva específica en els diccionaris, tenim les varietats «nàvel», «navelate», «navelina», «sanguina», «washingtona», «verna», «clausellina» i «califòrnia».
