25 de octubre de 2017
25.10.2017

Feréstec

25.10.2017 | 04:15

L'adjectiu «feréstec» és un derivat del llatí «ferus», que significa 'fer'. A partir d'este ètim, inicialment es formà «ferest», per analogia amb altres adjectius com «agrest» o «funest»; però, per contraposició a «domèstic», es creà «feréstec». El seu significat primitiu servia sobretot per a especificar que es tractava d'un animal 'que vivia en el bosc, en estat salvatge, sense domesticar', i així és com l'usa Pere Antoni Beuter en la seua història de València l'any 1538: «que una cabra feréstega alletava un infant».

Però el comportament dels animals és fàcilment traslladable a les persones, i és així com passà a usar-se per a dir d'algú que és 'de geni adust, esquerp, de tracte difícil'. En un nou procés de translació metonímica, el terme experimentà una nova ampliació semàntica per a aplicar-se a llocs, gestos o sons que produïxen espant: «barrancs feréstecs», «mirades feréstegues», «brams feréstecs»... I, amplificant fins al paroxisme el semantisme de la paraula, s'arriba als «orgasmes feréstecs», que escriu Vicent Ortega en «Diumenge de Glòria».
Més informació...

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook

Más información