La paraula «cementeri» prové del llatí tardà «coemeterium», i esta deriva del vocable grec «koimeterion», que originàriament s'usava amb el significat de 'cambra d'una casa destinada a dormir', 'dormitori'. Però, amb l'expansió del cristianisme, la paraula «cementeri» experimentà un canvi semàntic que reflectia les creences d'esta doctrina religiosa. La mort passà a considerar-se un estat transitori fins al moment de la resurrecció, en què els cossos tornarien a ajuntar-se amb l'ànima. El lloc on reposaven els difunts era, per tant, el «cementeri».
Per extensió, en les últimes dècades del segle XX, la paraula «cementeri» ha passat a designar també el lloc destinat a depositar certes màquines que han quedat fora d'ús (com els «cementeris d'automòbils») o els residus d'algunes indústries («cementeri nuclear»). Aguditzant l'enginy, actualment es parla també de «cementeri d'elefants» per a referir-se a determinats organismes que acullen generosament antics càrrecs públics.
