L'«onomàstica» és una part de la lingüística que estudia els noms propis, que se centra sobretot en l'origen i en els criteris de catalogació. En relació amb esta última qüestió, la classificació dels noms propis, l'onomàstica se sol dividir en dos grans branques: l'«antroponímia», que tracta l'estudi dels noms propis de persona (formada a partir de «anthr?pos», que significa 'home' en grec), i la «toponímia», que se centra en l'estudi dels noms de lloc (paraula provinent del grec «tópos», que significa 'lloc').

D'altra banda, la paraula «onomàstica» també es fa servir fora dels àmbits especialitzats per a referir-se al dia en què, segons el santoral catòlic, se celebra la festivitat del sant en honor del qual es va posar el nom d'algú, si bé la legislació actual permet posar noms que no es corresponguen amb el de cap sant reconegut per l'Església.

Més informació...