L'«araucària» és un arbre que, en certes espècies, pot arribar als huitanta metres d'alt. El tronc, esvelt i sense nucs, s'ha utilitzat tradicionalment en la construcció d'embarcacions; les branques, rectes i horitzontals, creixen superposades formant una característica estructura triangular; les fulles, sempre verdes, són xicotetes, rígides i punxegudes.
Les araucàries són originàries d'Amèrica del Sud. El nom prové concretament de la regió xilena anomenada «Arauco». Entre nosaltres es considera un arbre ornamental, i forma part del paisatge típic de molts parcs i jardins. El poeta Xavier Casp, en el seu llibre «Proses en carn», publicat en 1952, ja glossava estos imponents arbres: «Els boixos retallats enteranyinaven nervis d'or, i per la vella araucària de la porta de la capelleta s'escalonaven aurèoles rendides».
