Amb la paraula «narcisisme» es fa referència a la tendència mostrada per algunes persones a l'hora de valorar amb excessiva complaença les seues pròpies qualitats o actuacions. En l'ús més habitual, s'utilitza com a sinònim de vanitat exagerada i descompensada dels propis mèrits. Però, psicològicament, el terme «narcisisme» s'usa de manera més precisa per a designar un trastorn patològic de sobrevaloració del propi ego que actua com a mecanisme de compensació d'una baixa autoestima.
El terme fou encunyat per Sigmund Freud a finals del segle XIX a partir del mite de Narcís, creat pel poeta romà Ovidi en el segle I a.C. Segons esta llegenda, Narcís era un bell adolescent que, després de rebutjar la nimfa Eco i altres pretendents, s'enamora de la seua pròpia imatge reflectida en les aigües d'un rierol. De la fruïció malaltissa que li reporta contemplar-se, al final Narcís mor per inanició a la mateixa vora del riu.
