La paraula «immune» prové del llatí «immunis», composta del prefix de negació «im-» i «munis», que significava 'càrrec o servici públic'. El significat originari de «immune», per tant, era 'lliure de càrregues o exempt de l'obligació de realitzar qualsevol servici'. I amb este sentit és com s'utilitzava en l'antiguitat: «per voler de Déu fon-ne inmune de aquelles penes», diu sant Vicent Ferrer en un dels seus sermons.
Però el significat més habitual de la paraula «immune» en l'actualitat fou creat pel bacteriòleg francés Louis Pasteur en 1879 per a referir-se a un organisme viu que té una resistència, natural o adquirida, a un agent infecciós o tòxic. Este significat, en realitat, té un origen etimològic diferent. Deriva de «munio», que volia dir 'fortificació'. És esta idea de muralla protectora la que subjau en la nova accepció encunyada per Pasteur. I, ja més modernament, per un procés de metaforització literària, s'ha creat un nou sentit de «immune» per a referir-se a qui és (o aparenta ser) insensible a les crítiques o insídies dels altres.
