Un «enigma» és un enunciat que, expressat intencionadament de manera ambigua o obscura, resulta difícil de desxifrar. Prové del llatí «aenigma», i este del grec «aínigma», format a partir del verb «ainóssomai», que significava 'donar a entendre', és a dir, fer insinuacions per a suggerir alguna cosa que no es vol manifestar obertament.
En la faula «Èdip rei», de Sòfocles, un esfinx (un monstre amb el cap, la cara i les mans de dona; la veu d'home; el cos de gos; la cua de serp; les ales d'àguila, i les urpes de lleó) formulava preguntes enigmàtiques a tots aquells que pretenien travessar les portes de Tebes. A qui no era capaç de contestar-les correctament, l'esfinx li donava mort. Èdip, amb saviesa i enginy, sabé resoldre l'enigma plantejat per l'esfinx, i d'eixa manera alliberà la ciutat de Tebes del cruel esfinx. Els ciutadans, agraïts, el nomenaren rei; però amb este honor donà pas a la tragèdia pronosticada per l'oracle de Delfos.
