El «saxòfon», tal com indica l'accent gràfic sobre la penúltima síl·laba, és una paraula plana, si bé també pot ser aguda i escriure's sense accent gràfic: «saxofon». Amb tot, la forma més general entre els músics no és ni l'una ni l'altra, sinó la forma acurtada «saxo». L'origen d'estes vacil·lacions provenen de la forma francesa «saxophone», que fou creada pel músic belga Adolphe Sax a partir del seu cognom combinat amb la paraula d'origen grec «phone», que significa 'so'.
S'han fet diverses variacions d'este peculiar instrument de vent, que consta d'un tub de metall encorbat amb claus i amb una embocadura semblant a la del clarinet. El seu peculiar so, ronc i melancòlic, està unit ineludiblement a la música de «jazz».
