La paraula holocaust prové del llatí holocaustum, i este del grec holókaustos, que estava compost de hólos, que significa ‘sencer’, i kaí?, que vol dir ‘cremar’. Este vocable començà a usar-se en el segle XIV en l’àmbit religiós per a referir-se a l’antiga pràctica hebrea de sacrificar animals en el foc, com a mitjà purificador, en ofrena als déus.
D’este antic ritual passà a significar, en un salt figuratiu, un gran sacrifici d’algú, sobretot quan es fa com un acte d’abnegació i d’amor als altres. A partir del segle XVIII, amb la idea subjacent de sacrifici mortuori, amplià el seu significat per a al·ludir a matances de grups ètnics o culturals. Però en la memòria col·lectiva més immediata la paraula holocaust ha quedat associada a les matances de jueus dutes a terme pels nazis durant la Segona Guerra Mundial, fins al punt que ha adquirit amb este significat un valor antonomàstic, i s’escriu amb majúscula inicial.
