La paraula «marjal» prové de l'àrab «marj», que significava 'prat'. Però, per aglutinació amb l'article «al-», que apareixia normalment a continuació introduint certs substantius, com per exemple en «marj al-ruzz», 'marjal de l'arròs', es va crear «marjal» com a vocable individualitzat amb un significat específic, referit a un terreny baix, situat normalment a la vora del mar i sovint negat d'aigua per l'efecte de les marees, les aportacions de fluxos subterranis o a causa de les pluges.
En la documentació valenciana la paraula «marjal» ja apareix usada en el segle XIII: «tros de terra e de vinya en la marjal de Russafa», es diu concretament en el «Llibre de la Cort del Justícia de València».
Actualment, les marjals són entorns naturals de gran valor per a la flora i la fauna, on recalen provisionalment moltes aus migratòries. En la Comunitat Valenciana, les marjals més importants són la de l'Albufera de València, la de Pego-Oliva, la de Gandia, la de Peníscola i l'estany d'Almenara.
