La paraula «xalet» ens ha vingut del francés «chalet», concretament de la varietat francoprovençal parlada a Suïssa. Es tracta d'una forma de diminutiu de la veu preromànica «cala», que significava 'refugi, abric' . Originàriament, amb esta paraula es feia referència a una cabanya de fusta que els pastors suïssos destinaven a la fabricació de formatges i mantega. Però, amb el temps, passà a designar una construcció de fusta característica de les regions alpines. Jean-Jacques Rousseau, natural de Ginebra, contribuí decisivament a popularitzar este mot a través de la novel·la «Júlia, o la nova Heloïsa», publicada en 1761.
Entre nosaltres, el vocable «xalet» començà a usar-se a principis del segle XX, però referit a una casa independent, generalment envoltada de jardí i situada fora de la població o en un barri residencial.
