El terme «protocol» procedix del baix llatí «protocollum», i este del grec «protókollon», compost per «protos», que significava 'primer', i «kólla», que volia dir 'cola, pegament adhesiu'. I és que, efectivament, el sentit inicial de la paraula «protocol» era un full que s'afegia a un document que servia per a indicar certes instruccions i conferir-li autenticitat.
D'este sentit originari del vocable «protocol», passà a indicar durant l'Edat Mitjana el conjunt de regles que es donaven per a la celebració d'un acte cerimonial, especialment en referència al comportament que havien de tindre els nobles davant del rei. Les regles de protocol, com és natural, han anat canviant al llarg del temps, i la paraula «protocol» ha anat adquirint també nous significats a partir de la necessitat d'ordenar les actuacions que cal seguir en situacions molt diverses, que van des de la manera de procedir en una investigació científica fins al comportament que s'ha d'adoptar en situacions d'emergència.
