La paraula «castell» prové del llatí «castellum», que significava 'fortalesa, reducte'. Era un diminutiu de «castrum», que ha evolucionat paral·lelament a «castre», amb què s'al·ludix a un 'campament militar, protegit amb empalissades'. A partir del segle XII els senyors feudals ja començaren a construir obres de mamposteria estables, i no sols amb un valor estrictament defensiu, sinó també com a residència estable i, sobretot, com a símbol de riquesa i poder.
Entre els valencians, la paraula «castell» és molt habitual també per a referir-se a un espectacle pirotècnic nocturn que, en ocasió d'una festa, consistix a llançar a l'aire un conjunt de coets, carcasses i altres artificis que produïxen combinacions de llums i de colors. L'origen d'esta accepció prové d'una antiga màquina de guerra en forma de torre, que després, per analogia, passà a aplicar-se a una altra màquina usada per a llançar salves en determinades celebracions.
