La paraula «caperutxa» servix per a designar una peça de forma cònica allargada i molt aguda amb què els penitents es cobrixen el cap durant les processons de Setmana Santa. Deriva de la paraula «caputxa», modificada amb l'afix «-er-». Anteriorment, la punta queia cap arrere, i per això popularment es deia que tenia forma de fava.
Este tipus de barret està inspirat en el que posaven als reus condemnats a la pena capital durant l'Edat Mitjana en el camí que recorrien des de la presó fins al patíbul; després també es generalitzà el costum de posar-los-el als condemnats per delictes religiosos pel tribunal de la Inquisició per a humiliar-los públicament. Més enllà del valor lúdic de qualsevol disfressa en l'actualitat, l'ús de la caperutxa pels penitents que desfilen en les processons de Setmana Santa és, en el seu origen, una manera de mostrar la seua condició de pecador que vol expiar les seues faltes, recorrent fins i tot en algunes ocasions a l'autoflagel·lació pública.
