El verb «manejar» és un derivat de «mà», però probablement —si més no en certes accepcions— rebé la influència de l´italià «maneggiare», format a partir del llatí «manicula», amb què es designava el «mànec per a subjectar i guiar l´aladre per a llaurar els camps».
D'este significat originari anà estenent-se, per analogia, a molts altres àmbits: a les ferramentes, a les màquines, als animals... En tots els casos, preservant la connexió semàntica amb el mot primitiu «mà», s´al·ludia a una habilitat manual. Però, a poc a poc, en un nou salt metafòric, «manejar» passà a usar-se com a sinònim de «governar, dirigir, controlar»: els diners, un negoci, un assumpte, les persones... Pràcticament qualsevol cosa, i ja sense necessitat de recórrer a les mans; però, això sí, sempre amb habilitat i destresa.
