16 de abril de 2018
16.04.2018

Bravo

16.04.2018 | 23:40

La paraula «bravo», d'origen llatí, probablement derivada de «barbarus», es documenta en castellà des de ben antic amb el significat de 'feréstec, salvatge', aplicat sobretot a animals. En este sentit, en valencià s'ha dit tradicional «brau»: «lo cervo brau sent en lo bosch bramar», escrivia Ausiàs March en un dels seus poemes. Per analogia, s'aplicà també ben prompte a persones valeroses, sobretot per la seua resolució a l'hora d'enfrontar-se a algú en un combat o per la seua actuació intrèpida davant d'un perill: «Demostrà ser un soldat molt brau».

Però, com a interjecció, per a expressar aprovació o entusiasme, es diu «bravo». Esta forma és un italianisme que comença a difondre's a partir del segle XVII: «¡Bravo! ¡Ben fet!», exclamava Constantí Llombart en una de les seues poesies. En francés, en anglés, en alemany o en portugués s'ha adoptat igualment la forma «bravo» amb este mateix significat.

Més informació...

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook

Más información