Amb la paraula «elit» es fa referència a un grup minoritari de persones que tenen una posició preeminent, pels seus coneixements o per la seua influència, respecte al de la resta de persones de la societat.
Prové del francés «élite», que era la forma de participi femení del verb «élire», 'elegir'. En francés es pronuncia [elít], amb la vocal tònica sobre l'última síl·laba, i és a partir d'esta pronunciació que començà a usar-se en valencià en els anys huitanta del segle passat amb una grafia adaptada. En castellà es vacil·la entre les formes «élite» (esdrúixola) i «elite» (plana).
En contraposició a les connotacions associades actualment a la paraula «elit» de distanciament del poble, en el moment de la seua gestació, a finals del segle XVIII, la noció de «elit» està íntimament lligada als ideals de la Revolució Francesa, ja que suposava acceptar que la minoria governant havia de ser-ho en funció dels seus mèrits i no de la seua nissaga.
