El «llanterner» és el nom d'un ofici tradicional, que originàriament servia per a referir-se a les persones que es dedicaven a encendre i apagar les llanternes (entenga's «fanals» des de la perspectiva actual) que il·luminaven les vies públiques. Esta forma prové del llatí «laternarius», que ja s'usava en l'antiga Roma amb el mateix significat. Però, amb el temps, la paraula «llanterner» passà a designar també l'artesà que es dedicava a reparar els atifells de «llanta» (dita actualment «llanda»). Abans no es tirava res, sinó que, quan algun objecte patia algun desperfecte, s'arreglava i se li donava nova vida durant algun temps. Com que les conduccions d'aigua també eren de llanda, el llanterner també s'ocupava de fonts, canonades, aixetes i cisternes. En molts llocs, a este ofici se li diu actualment «fontaner», i és una forma plenament correcta, derivada de «font.» La influència del castellà possiblement ha contribuït a augmentar l'extensió d'esta forma en detriment de «llanterner». I encara en alguns llocs este ofici rep el nom de «lampista», que és un gal·licisme, adaptació del francés «lampiste».
