El terme «Kleptomanie», encunyat originàriament en alemany pel metge suís André Mathey en 1816, és un cultisme creat a partir de la combinació dels mots grecs «clepto», que significa '(jo) lleve, amague, furte', i «mania», que vol dir 'idea fixa, obsessiva'. S'adaptà al valencià com a «cleptomania» a començaments del segle XX. Es tracta d'un trastorn patològic que impulsa les persones afectades a sostraure objectes de relatiu poc valor. El «cleptòman», a diferència del lladre, no acudix a un lloc (normalment una botiga) amb la intenció de furtar res, sinó que sent sobtadament un impuls incontrolable de sostraure qualsevol cosa que li crida l'atenció, tot i que sovint no en té cap necessitat. Este sentiment li genera una forta tensió que només s'allibera robant l'objecte desitjat, si bé després sol reportar-li un sentiment de culpa o vergonya pel fet d'haver robat.
