La paraula «maig», procedent del llatí «majus», servix per a anomenar el quint mes de l'any. Encara que el seu origen és incert, la hipòtesi més consolidada apunta que prové de la plèiade Maia, filla d'Atles, el gegant condemnat a sostindre el món a l'esquena. Fruit dels seus amors amb Zeus, Maia concebé Hermes, el missatger dels déus de l'Olimp. Els romans la rebatejaren com a «Bona Dea», i era considerada la deessa de la fertilitat. Requerint la seua protecció, durant este mes celebraven un festival en honor seu. Arran d'esta tradició, amb l'objecte de cristianitzar les festes d'origen pagà, el mes de maig fou consagrat posteriorment a la Mare de Déu.
Per l'eclosió de la naturalesa durant esta època de l'any, el mes de maig s'ha considerat també el mes de les flors. Hi ha una dita relativa a este mes que recorda la inestabilitat de l'oratge: «al mes de maig, vés com vas», que vol dir que no convé llevar-se encara la roba d'hivern, perquè igual fa fred que calor.
