09 de mayo de 2018
09.05.2018

Bufanúvols

09.05.2018 | 15:08

La paraula «bufanúvols» és el resultat de la unió de «bufa» (tercera persona del present d'indicatiu del verb «bufar») i «núvols» (plural de «núvol»). Es tracta d'un neologisme creat en el segle XX per a referir-se de manera molt expressiva a una persona molt vanitosa. La metàfora subjacent apunta burlescament a algú que creu que, pegant un simple bufit, és capaç de fer moure els núvols en la direcció de la seua alenada. Sense arribar a esta dimensió hiperbòlica, el mot «bufanúvols» s'aplica a aquells que creuen que són capaços de fer qualsevol cosa sense valorar adequadament si tenen la preparació necessària per a poder fer-la. Dient-ho amb una fórmula col·loquial, són aquells que «van sobrats» en tot.

Entre nosaltres, un dels primers escriptors a usar esta paraula fou Josep Pasqual Tirador en la seua obra «Tombatossals», que la féu servir com a nom d'un dels seus personatges: «Calla, poregós —li va dir Bufanúvols—».

Més informació...

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook

Más información